31/12/11

Un any menys...


Hieronymus Bosch Sant Joan Evangelista a Patmos

 S'ha acabat un any com tants d'altres ho ha fet. Un petit cicle finalitzat que dóna pas a un de nou, veritat, falsedat? El continuo espai-temps es perllonga indefinidament en el que anomenem el "nostre" món. Un tros, una parcialitat del Tot dominada per la quantitat, la nostra gàbia. Hom diu que la Fi del Món es propera, en aquests mateix any, però no ho creim ni ho deixem de creure. La Fi del "nostre" món ja ha esdevingut, una i indefinides vegades, ara mateix esdevé, perquè no està subjecte al temps, ni a l'espai, ni a la quantitat, per què doncs, encara som aquí? La Roda-espiral còsmica no s'ha mostrat als nostres ulls, presoners com som, no creiem en el nostre alliberament ni ens adonem de que ja està dictat..i seguim presos, canviant els barrots de la garjola pels barrots de la nostra estupidesa, perllongant el nostre sofriment, convertint el Pa que rebem en "pa" i així, alimentem a la Bèstia que ens mentè en la ignorància. La Fi s'ha donat ja, la Nova Jerusalem llueix ara mateix amb tot el seu Esplendor simultàniament amb el Paradís sorgint del No-Res. La cinta de Moebius mai no ha deixat d'existir, tot i què per a nosaltres encara és un pla amb dos cares, amb límits infranquejables, doblegar la cinta es feina de titans. Aquest dobleg, quan esdevingui Universal sacsejarà tot, no cal repetir el que Sant Joan ens va transmetre. I si algú diu que això es produirà aquest any o el que ve o simplement es pregunta: quan? aquest està a sota el domini de les Forces de la Foscor. La Fi només serà quan és i quan serà, igual com quan ja ha sigut tot hi així anem cap a ella.

De Mi-Mateix depèn alliberar-Me, de mi-mateix depèn sobre-viure.

Després d'un parèntesi de més d'un any reprenem aquest bloc sense excuses ni pretensions, com aquella branca de bambú què després de ser doblegada torna al seu lloc.
Perdoneu-nos aquesta intromissió enmig del discurs dels dos Mestres guies principals d'aquest lloc.

Rebeu totes les benediccions possibles.